SILM_redoli_6x6.gif (17872 bytes)

Drets llingüistics   

Arrere Amunt Avant

Programa
Organisacio
Drets llingüistics
Comunicacions
Inscripcio i allojament

Español/castellano English

Preliminars
Preambul
Titul preliminar:
precisions conceptuals
Titul primer: principis generals
Titul segon: regim llingüistic general
Seccio I: Adm. publica i orguens oficials
Seccio II: Ensenyança
Seccio III: Onomastica
Seccio IV: Mijos de com. i noves tecnol.
Seccio V: Cultura
Seccio VI: Ambit socioeconomic
Disposicions adicionals
Disposicions finals

 

DECLARACIO UNIVERSAL DELS DRETS LLINGÜISTICS

 

 

PRELIMINARS

Les institucions i organisacions no governamentals signataries de la present Declaracio universal de drets llingüistics, reunides en Barcelona, els dies 6 al 9 de juny de 1996,

Vista la Declaracio universal dels drets humans de 1948, que en el preambul afirma la "fe en els drets humans fonamentals, en la dignitat i en el valor de la persona humana i en l'igualtat dels drets entre homens i dones"; i que en el seu articul segon establix que "tota persona te tots els drets i totes les llibertats" sense distincio de "raça, color, sexe, llengua, religio, opinio politica o una atra, orige nacional o social, posicio economica, naiximent o qualsevol atra condicio";

Vist el Pacte internacional dels drets civils i politics, de 16 de decembre de 1966 (articul 27), i el Pacte internacional dels drets economics, socials i culturals, del mateix, que en els seus preambuls postulen que el ser huma no pot ser lliure si no es creen les condicions que li permeten fruir tant dels seus drets civils i politics com dels seus drets economics, socials i culturals;

Vista la Resolucio 47/135, de 18 de decembre de 1992, de l'Assamblea General de l'Organisacio de les Nacions Unides, que adopta la Declaracio sobre els drets de les persones pertanyents a minories nacionals o etniques, religioses i llingüistiques;

Vists els convenis i declaracions del Consell d'Europa, com el Conveni europeu per a la proteccio dels drets humans i les llibertats fonamentals, de 4 de novembre de 1950 (articul 14); la Convencio del Consell de Ministres del Consell d'Europa, de 29 de juny de 1992, per la qual s'aprova la Carta europea sobre les llengües regionals o minoritaries; la Declaracio del Cim del Consell d'Europa, de 9 d'octubre de 1993, sobre les minories nacionals; i la Convencio marc per a la proteccio de les minories nacionals, del mes de novembre de 1994;

Vistes la Declaracio de Santiago de Compostela del PEN Club Internacional i la Declaracio, de 15 de decembre de 1993, del Comite de Traduccions i Drets Llingüistics del PEN Club Internacional sobre la proposta de realisar una conferencia mundial de drets lllingüistics;

Vist que en la Declaracio de Recife, en Brasil, de 9 d'octubre de 1987, el XXII Seminari de l'Associacio Internacional per al Desenroll de la Comunicacio Intercultural recomana a les Nacions Unides que prenguen les mides necessaries a fi d'adoptar i aplicar una declaracio universal dels drets lllingüistics;

Vista la Convencio numero 169 de l'Organisacio Internacional del Treball, de 26 de juny de 1989, relativa als pobles indigenes en països independents;

Vist que la Declaracio universal dels drets colectius dels pobles, de Barcelona, de maig de 1990, declara que qualsevol poble te dret a expressar i a desenrollar la seua cultura, la seua llengua i les seues normes d'organisacio i, per a fer-ho, a dotar-se de les propies estructures politiques, educatives, de comunicacio i d'administracio publica, en marcs politics diferents;

Vista la Declaracio final de l'Assamblea General de la Federacio Internacional de Professors de Llengües Vives en Pecs (Hongria), del 16 d'agost de 1991, que recomana que els drets lllingüistics siguen considerats com a drets fonamentals de l'individu;

Vist l'informe de la Comissio dels Drets Humans del Consell Economic i Social de les Nacions Unides, de 20 d'abril de 1994, relatiu al text provisional de la Declaracio dels drets dels pobles indigenes, declaracio en que els drets individuals es valoren a la llum dels drets colectius;

Vist el borrador de la Declaracio de la Comissio Interamericana dels Drets Humans sobre els drets dels pobles indigenes, aprovat en la sessio 1278, de 18 de setembre de 1995;

Atenent que la majoria de les llengües amenaçades del mon pertanyen a pobles no sobirans i que u dels principals factors que impedixen el desenroll d'estes llengües i acceleren el proces de substitucio lllingüistica son la manca d'autogovern i la politica d'estats que imponen la seua estructura politicoadministrativa i la seua llengua;

Atenent que l'invasio, la colonisacio i l'ocupacio, aixina com uns atres casos de subordinacio politica, economica o social, impliquen a sovint l'imposicio directa d'una llengua aliena o, si mes no, la distorsio de la percepcio del valor de les llengües i l'aparicio d'actituts llingüistiques jerarquisants que afecten a la llealtat llingüistica dels parlants; i atenent que, per estos motius, les llengües d'alguns pobles que han segut sobirans estan immerses en un proces de substitucio llingüistica a causa d'una politica que favorix la llengua dels antics poders imperials o colonials;

Atenent que l'universalisme s'ha de basar en una concepcio de la diversitat llingüistica i cultural que supere a l'hora les tendencies homogeneisadores i les tendencies a l'aïllament exclusivista;

Atenent que per a garantir la convivencia entre comunitats llingüistiques s´han de trobar uns principis d'orde universal que permetan assegurar la promocio, el respecte i l'us social public i privat de totes les llengües;

Atenent que diversos factors d'orde extrallingüistic (historics, politics, territorials, demografics, economics, socioculturals, sociollingüistics i d'actitut colectiva) generen problemes que provoquen la desaparicio, marginacio i degradacio de numeroses llengües, i que es necessari, per tant, que els drets llingüistics es plantegen des d'una perspectiva global, per a que es puguen aplicar en cada cas les solucions especifiques adequades;

entenent que fa falta una declaracio universal dels drets llingüistics que permeta corregir els desequilibris llingüistics de manera que assegure el respecte i el ple desenroll de totes les llengües i que establixca els principis d'una pau llingüistica planetaria justa i equitativa, com a factor fonamental de la convivencia social;

 

DECLAREM QUE

PREAMBUL Preliminars

La situacio de cada llengua, vistes les consideracions previes, es el resultat de la confluencia i de l'interaccio d'una gran varietat de factors: politicojuridics, ideologics i historics, demografics i territorials, economics i socials, culturals, llingüistics i sociollingüistics, interllingüistics i, finalment, subjectius.

En concret, la situacio actual es caracterisa per:

La secular tendencia unificadora de la majoria d'estats a reduir la diversitat i a favorir actituts adverses a la pluralitat cultural i al pluralisme llingüistic.
El proces de mundialisacio de l'economia i, en conseqüencia, del mercat de l'informacio, la comunicacio i la cultura, que traspassa els ambits de relacio i les formes d'interaccio que garantixen la cohesio interna de cada comunitat llingüistica.
El model economiciste de creiximent propugnat pels grups economics transnacionals, que preten identificar la desregulacio en el progres i l'individualisme competitiu en la llibertat, cosa que genera greus i creixents desigualtats economiques, socials, culturals i llingüistiques.

Les amenaces que, en el moment actual, pressionen a les comunitats llingüistiques siga per no tindre autogovern, per una demografia llimitada o be parcialment o enterament dispersa, per una economia precaria, per una llengua no codificada o per un model cultural opost al predominant, fan que moltes llengües no puguen sobreviure i desenrollar-se si no es tenen en conte estos eixos fonamentals:

En la perspectiva politica, concebre una organisacio de la diversitat llingüistica que permeta la participacio efectiva de les comunitats llingüistiques en este nou model de creiximent.
En la perspectiva cultural, fer plenament compatible l'espai comunicatiu mundial en la participacio equitativa de tots els pobles, de totes les comunitats llingüistiques i de totes les persones en el proces de desenroll.
En la perspectiva economica, fonamentar un desenroll sostingut basat en la participacio de tots i en el respecte per l'equilibri ecologic de les societats i per unes relacions equitatives entre totes les llengües i cultures.

Per tot aixo, esta Declaracio partix de les comunitats llingüistiques i no dels estats, i s'inscriu en el marc de reforçament de les institucions internacionals capaces de garantir un desenroll sostenible i equitatiu per a tota l'humanitat, i te com a finalitat de alenar l'organisacio d'un marc politic de la diversitat llingüistica basat en la convivencia i en el respecte i el benefici reciprocs.

 

TITUL PRELIMINAR Preliminars

Precisions conceptuals

Articul 1

1. Esta Declaracio enten com a comunitat llingüistica tota societat humana que, assentada historicament en un espai territorial determinat, reconegut o no, s'autoidentifica com a poble i ha desenrollat una llengua comu com a mig de comunicacio natural i de cohesio cultural entre els seus membres. En la denominacio de llengua propia d'un territori es fa referencia a l'idioma de la comunitat historicament establerta en est espai.

2. Esta Declaracio partix del principi que els drets llingüistics son a l'hora individuals i colectius, i pren com a referent de la plenitut dels drets llingüistics el cas d'una comunitat llingüistica historica en el seu espai territorial, entes este no solament com a area geografica a on viu esta comunitat, sino tambe com un espai social i funcional imprescindible per al ple desenroll de la llengua. Es a partir d'este referent que es poden establir com a una gradacio o continuum els drets que corresponen als grups llingüistics aludits en el punt 5 d'este mateix articul i els de les persones fora del territori de la seua comunitat.

3. Als efectes d'esta Declaracio, s'enten que es troben tambe en el seu propi territori i pertanyen a una comunitat llingüistica les colectivitats que:

i. es troben separades del gros de la seua comunitat per fronteres politiques o administratives;

ii. estan assentades historicament en un espai geografic reduit, rodejats pels membres d'unes atres comunitats llingüistiques; o

iii. estan assentades en un espai geografic compartit en els membres d'unes atres comunitats llingüistiques d'historicitat semblant.

4. Als efectes d'esta Declaracio es consideren, tambe, com a comunitats llingüistiques dins del seu propi territori historic els pobles nomades en les seues arees de desplaçament o els pobles d'assentament dispers.

5. Esta Declaracio enten com a grup llingüistic tota colectivitat humana que compartix una mateixa llengua i que es troba assentada en l'espai territorial d'una atra comunitat llingüistica, pero sense una historicitat equivalent, com succeix en casos diversos com els immigrats, refugiats, deportats o els membres de les diaspores.

 

Articul 2

1. Esta Declaracio considera que, en els casos en que diferents comunitats i grups llingüistics concorren en un territori compartit, l'eixercici dels drets formulats en esta Declaracio s'han de regir pel respecte entre tots i dins de les maximes garanties democratiques.

2. A l'hora d'establir un equilibri sociollingüistic satisfactori, es dir, l'adequada articulacio entre els drets respectius d'estes comunitats i grups llingüistics i de les persones que ne formen part, hi ha que tindre en conte, a mes de la seua historicitat relativa i la seua voluntat expressada democraticament, factors que poden aconsellar un tracte reequilibrador, d'objectiu compensatori: el caracter forçat de les migracions que han conduit a la convivencia de les diferents comunitats i grups, o el seu grau de precarietat politica, socioeconomica i cultural.

 

Articul 3

1. Esta Declaracio considera com a drets personals inalienables, eixercibles en qualsevol situacio, els següents:

el dret a ser reconegut com a membre d'una comunitat llingüistica;

el dret a l'us de la llengua en privat i en public;

el dret a l'us del propi nom;

el dret de relacionar-se i d'associar-se en uns atres membres de la comunitat llingüistica d'orige;

el dret de mantindre i desenrollar la propia cultura;

i tots els atres drets de contingut llingüistic reconeguts en el Pacte internacional de drets civils i politics, de 16 de decembre de 1966, i el Pacte internacional de drets economics, socials i culturals, de la mateixa data.

2. Esta Declaracio considera que els drets colectius dels grups llingüistics, a mes dels establits per als seus membres en l'apartat anterior, tambe poden incloure, d'acort en les puntualisacions de l'articul 2.2:

el dret a l'ensenyança de la propia llengua i cultura;

el dret a dispondre de servicis culturals;

el dret a una presencia equitativa de la llengua i la cultura del grup en els mijos de comunicacio;

el dret a ser atesos en la seua llengua en els organismes oficials i les relacions socioeconomiques.

3. Els drets de les persones i els grups llingüistics anteriorment nomenats no poden representar cap d'obstacul a l'interrelacio i l'integracio d'estos en la comunitat llingüistica receptora, ni cap llimitacio dels drets d'esta comunitat o dels seus membres en la plenitud de l'us public de la llengua propia en el conjunt del seu espai territorial.

 

Articul 4

1. Esta Declaracio considera que les persones que es traslladen i s'establixen en el territori d'una comunitat llingüistica diferent de la propia tenen el dret i el deure de mantindre una relacio d'integracio. L'integracio s'enten com una socialisacio adicional d'estes persones de manera que puguen conservar les seues caracteristiques culturals d'orige, pero compartixen en la societat que les acull prou referencies, valors i conhortaments per a permetre un funcionament social global sense mes dificultats que les dels membres de la comunitat receptora.

2. Esta Declaracio considera, en canvi, que l'assimilacio -entesa com l'aculturacio de les persones en la societat que les acull, de tal manera que substituixquen les seues caracteristiques culturals d'orige per les referencies, els valors i els conhortaments propis de la societat receptora- en cap de cas no ha de ser forçada o induida, sino resultat d'una opcio plenament lliure.

 

Articul 5

Esta Declaracio es basa en el principi que els drets de totes les comunitats llingüistiques son iguals i independents de la consideracio juridica o politica de llengües oficials, regionals o minoritaries. L'us de designacions com llengua regional o minoritaria no es adoptat en este text perque, si be en algun cas el reconeiximent com a llengües minoritaries o regionals pot facilitar l'eixercici de certs drets, es freqüent l'us d'estes i uns atres determinatius per a restringir els drets d'una comunitat llingüistica.

 

Articul 6

Esta Declaracio exclou que una llengua pugua ser considerada propia d'un territori unicament pel fet de ser l'oficial de l'Estat o de tindre tradicio de ser utilisada dins d'este territori com a llengua administrativa o de certes activitats culturals.

 

TITUL PRIMER Preliminars

Principis generals

Articul 7

1. Totes les llengües son l'expressio d'una identitat colectiva i d'una manera distinta de percebre i de descriure la realitat; per tant, han de poder fruir de les condicions necessaries per al seu desenroll en totes les funcions.

2. Cada llengua es una realitat constituida colectivament i esta en el si d'una comunitat que la torna disponible per a l'us individual, com a instrument de cohesio, identificacio, comunicacio i expressivitat creadora.

 

Articul 8

1. Totes les comunitats llingüistiques tenen el dret d'organisar i gestionar els propis recursos a fi d'assegurar l'us de la seua llengua en totes les funcions socials.

2. Totes les comunitats llingüistiques tenen el dret de dispondre dels mijos necessaris per a assegurar la transmissio i la proyeccio futures de la llengua.

 

Articul 9

Tota comunitat llingüistica te el dret de codificar, estandardisar, preservar, desenrollar i promoure el seu sistema llingüistic, sense interferencies induides o forçades.

 

Articul 10

1. Totes les comunitats llingüistiques estan iguals en dret.

2. Esta Declaracio considera inadmissibles les discriminacions contra les comunitats llingüistiques basades en criteris com ara el seu grau de sobirania politica, la seua situacio social, economica o en qualsevol atre criteri, aixina com el nivell de codificacio, actualisacio o modernisacio que han assumit les seues llengües.

3. En aplicacio del principi d'igualtat s´han de dispondre les mides indispensables per a que esta igualtat siga efectiva.

 

Articul 11

Tota comunitat llingüistica te el dret de fruir dels mijos de traduccio directa o inversa que garantixen l'eixercici dels drets arreplegats en esta Declaracio.

 

Articul 12

1. En l'ambit public, tota persona te dret a desenrollar totes les activitats en la seua llengua, si es llengua propia del territori a on residix.

2. En l'ambit personal i familiar tota persona te dret a usar la seua llengua.

 

Articul 13

1. Tota persona te el dret d'accedir al coneixement de la llengua propia del territori on residix.

2. Tota persona te dret al poliglotisme, i a coneixer i usar la llengua mes adequada per al seu desenroll personal o per a la seua mobilitat social, sense perjuï de les garanties establertes en esta Declaracio per a l'us public de la llengua propia del territori.

 

Articul 14

Les disposicions d'esta Declaracio no poden ser interpretades o utilisades contra qualsevol norma o practica mes favorable del regim intern o internacional a l'us d'una llengua dins del territori que li es propi.

 

TITUL SEGON Preliminars

Regim llingüistic general

Seccio I
Administracio publica i orguens oficials

Articul 15

1. Tota comunitat llingüistica te el dret que la seua llengua siga utilisada com a oficial dins del seu territori.

2. Tota comunitat llingüistica te el dret que les actuacions judicials i administratives, els documents publics i privats i els assentaments en registres publics realisats en la llengua propia del territori siguen valits i eficaços i ningu no puga alegar el desconeixement.

 

Articul 16

Tot membre d'una comunitat llingüistica te el dret de relacionar-se i ser ates en la seua llengua pels servicis dels poders publics o de les divisions administratives centrals, territorials, locals i supraterritorials als quals pertany el territori a on es propia la llengua.

 

Articul 17

1. Tota comunitat llingüistica te el dret de dispondre i d'obtindre tota la documentacio oficial en la seua llengua, en soport paper, informatic o qualsevol atre, per a les relacions que afecten al territori a on es propia esta llengua.

2. Els poders publics han de dispondre de formularis, impresos i models en soport paper, informatic o qualsevol atre en les llengües territorials, i oferir-los al public en els servicis que afecten als territoris a on es propia la llengua respectiva.

 

Articul 18

1. Tota comunitat llingüistica te el dret a que les lleis i unes atres disposicions juridiques que la concernixen es publiquen en la llengua propia del territori.

2. Els poders publics que tenen en els seus ambits d'actuacio mes d'una llengua territorialment historica han de publicar totes les lleis i les atres disposicions juridiques de caracter general en estes llengües, en independencia que els seus parlants entenguen unes atres.

 

Articul 19

1. Les assamblees de representants han d'adoptar com a oficials la llengua o les llengües historicament parlades en el territori que representen.

2. Este dret inclou les llengües de les comunitats d'assentament dispers referides en l'articul 1 paragraf 4.

 

Articul 20

1. Tota persona te dret a usar de paraula i per escrit, en els tribunals de justicia, la llengua historicament parlada en el territori en que estan ubicats. Els tribunals han d'usar la llengua propia del territori en les seues actuacions internes i, si per rao de l'organisacio judicial de l'estat, el procediment se seguix fora del lloc d'orige, s'ha de mantindre la llengua d'orige.

2. En qualsevol cas, tota persona te dret a ser jujat en una llengua que li siga entenedora i puga parlar, o a obtindre de bades un interpret.

 

Articul 21

Tota comunitat llingüistica te el dret a que els assentaments dels registres publics es facen en la llengua propia del territori.

 

Articul 22

Tota comunitat llingüistica te el dret a que els documents notarials o autorisats per funcionaris que eixercixen la fe publica siguen redactats en la llengua propia del territori a on el notari o funcionari autorisat tinga ubicada la seua seu.

 

Seccio II Preliminars
Ensenyança

Articul 23

1. L'ensenyança ha de contribuir a fomentar la capacitat d'autoexpressio llingüistica i cultural de la comunitat llingüistica del territori a on es impartida.

2. L'ensenyança ha de contribuir al manteniment i desenroll de la llengua parlada per la comunitat llingüistica del territori a on es impartida.

3. L'ensenyança ha d'estar sempre al servici de la diversitat llingüistica i cultural, i de les relacions harmonioses entre les diferents comunitats llingüistiques de tot el mon.

4. En el marc dels principis anteriors, tota persona te el dret a deprendre qualsevol llengua.

 

Articul 24

Tota comunitat llingüistica te dret a decidir quin ha de ser el grau de presencia de la seua llengua, com a llengua vehicular i com a objecte d'estudi, a tots els nivells de l'ensenyança dins del seu territori: preescolar, primaria, secundaria, tecnica i professional, universitaria i formacio d'adults.

 

Articul 25

Tota comunitat llingüistica te el dret a dispondre de tots els recursos humans i materials necessaris per a conseguir el grau desijat de presencia de la seua llengua a tots els nivells de l'ensenyança dins del seu territori: ensenyants degudament formats, metodos pedagogics adequats, manuals, finançament, locals i equips, mijos tecnologics tradicionals i innovadors.

 

Articul 26

Tota comunitat llingüistica te dret a una ensenyança que permeta a tots els seus membres tindre el ple domini de la seua propia llengua, en les diverses capacitats relatives a tots els ambits d'us habituals, aixina com el millor domini possible de qualsevol atra llengua que desigen coneixer.

 

Articul 27

Tota comunitat llingüistica te dret a una ensenyança que permeta als seus membres el coneiximent de les llengües vinculades a la propia tradicio cultural, com les llengües lliteraries o sagrades, usades en l'antigor com a llengües habituals de la propia comunitat.

 

Articul 28

Tota comunitat llingüistica te dret a un ensenyança que permeta als seus membres prendre un coneiximent profunt del seu patrimoni cultural (historia i geografia, lliteratura i unes atres manifestacions de la propia cultura), aixina com el maxim domini possible de qualsevol atra cultura que desigen coneixer.

 

Articul 29

1. Tota persona te dret a rebre l'ensenyança en la llengua propia del territori a on residix.

2. Este dret no exclou el dret d'acces al coneiximent oral i escrit de qualsevol llengua que li servixca de ferramenta de comunicacio en unes atres comunitats llingüistiques.

 

Articul 30

La llengua i la cultura de cada comunitat llingüistica han de ser objecte d'estudi i d'investigacio a nivell universitari.

 

Seccio III Preliminars
Onomastica

Articul 31

Tota comunitat llingüistica te el dret de preservar i usar en tots els ambits i ocasions el seu sistema onomastic.

 

Articul 32

1. Tota comunitat llingüistica te el dret de fer us dels toponims en la llengua propia del territori, en els usos orals i escrits, i en els ambits privats, publics i oficials.

2. Tota comunitat llingüistica te el dret d'establir, preservar i revisar la toponimia autoctona. Esta no pot ser suprimida, alterada o adaptada arbitrariament, com tampoc pot ser substituida en cas de canvis de conjuntures politiques o d'un atre tipo.

 

Articul 33

Tota comunitat llingüistica te el dret d'autodesignar-se en la seua llengua. Aixina puix, qualsevol traduccio a unes atres llengües ha d'estalviar denominacions confuses o despectives.

 

Articul 34

Tota persona te dret a l'us del seu antroponim en la llengua que li es propia i en tots els ambits, i a una transcripcio foneticament tan fidel com siga possible a un atre sistema grafic nomes quan calga.

 

Seccio IV Preliminars
Mijos de comunicacio i noves tecnologies

Articul 35

Tota comunitat llingüistica te el dret de decidir quin ha de ser el grau de presencia de la seua llengua en els mijos de comunicacio del seu territori, tant els locals i tradicionals com els de major amplitut i de tecnologia mes avançada, independentment del sistema de difusio o transmissio usat.

 

Articul 36

Tota comunitat llingüistica te el dret de dispondre de tots els mijos humans i materials necessaris per a assegurar el grau desijat de presencia de la seua llengua i d'autoexpressio cultural en els mijos de comunicacio del seu territori: personal degudament format, finançament, locals i equips, mijos tecnologics tradicionals i innovadors.

 

Articul 37

Tota comunitat llingüistica te el dret de rebre, per mig dels mass media, un coneiximent profunt del seu patrimoni cultural (historia i geografia, lliteratura i unes atres manifestacions de la propia cultura), aixina com el maxim grau d'informacio possible de qualsevol atra cultura que desigen coneixer els seus membres.

 

Articul 38

Totes les llengües i les cultures de les comunitats llingüistiques han de rebre un tracte equitatiu i no discriminatori en els continguts dels mijos de comunicacio de tot el mon.

 

Articul 39

Les comunitats descrites en l'articul 1, paragrafs 3 i 4, d'esta Declaracio, aixina com els grups nomenats en el paragraf 5 del mateix articul, tenen dret a una representacio equitativa de la seua llengua en els mijos de comunicacio del territori a on s'han establert o per a on es desplacen. L'eixercici d'este dret ha d'anar en harmonia en l'eixercici dels drets propis dels atres grups o comunitats del territori.

 

Articul 40

Tota comunitat llingüistica te el dret de dispondre, en el camp de l'informatica, d'equips adaptats al seu sistema llingüistic i de ferramentes i productes en la seua llengua, per a aprofitar plenament el potencial que oferixen estes tecnologies de cara a l'autoexpressio, l'educacio, la comunicacio, l'edicio, la traduccio, i, en general, el tractament de l'informacio i la difusio cultural.

 

Seccio V Preliminars
Cultura

Articul 41

1. Tota comunitat llingüistica te el dret d'usar la seua llengua i de mantindre-la i potenciar-la en totes les expressions culturals.

2. L'eixercici d'este dret ha de poder desplegar-se plenament sense que l'espai de cap comunitat siga ocupat de manera hegemonica per una cultura aliena.

 

Articul 42

Tota comunitat llingüistica te el dret de desenrollar-se plenament en el propi ambit cultural.

 

Articul 43

Tota comunitat llingüistica te el dret d'accedir a les obres produides en la seua llengua.

 

Articul 44

Tota comunitat llingüistica te el dret d'accedir a les programacions interculturals, per mig de la difusio d'una informacio suficient, i que es done soport a les activitats d'aprenentage als estrangers o de traduccio, doblage, postsincronisacio i subtitulacio.

 

Articul 45

Tota comunitat llingüistica te dret que la llengua propia del territori figure en un lloc prioritari en les manifestacions i servicis culturals com ara biblioteques, videoteques, cines, teatres, museus, archius, folclor, industries culturals i totes les atres expressions que deriven de la realitat cultural.

 

Articul 46

Tota comunitat llingüistica te dret a la proteccio del seu patrimoni llingüistic i cultural, compreses les manifestacions materials com fondos documentals, herencia artistica, arquitectonica i monumental, i presencia epigrafica de la seua llengua.

 

Seccio VI Preliminars
Ambit socioeconomic

Articul 47

1. Tota comunitat llingüistica te el dret d'establir l'us de la seua llengua en totes les activitats socioeconomiques dins del seu territori.

2. Qualsevol membre d'una comunitat llingüistica te el dret a dispondre en la seua llengua de tots els mijos que requerix l'eixercici de l'activitat professional, com: documents i llibres de consulta, instruccions, impresos, formularis, i equips, ferramentes i productes informatics.

3. L'utilisacio d'unes atres llengües en est ambit nomes es pot exigir en la mida que ho justifique la naturalea de l'activitat professional desenrollada. En cap de cas una atra llengua vinguda mes recentment no pot subordinar o amagar l'us de la llengua propia del territori.

 

Articul 48

1. En el territori de la propia comunitat llingüistica, tota persona te el dret d'usar la seua llengua, en plena validea juridica, en les transaccions economiques de tota classe, com la compra-venda de bens i servicis, les operacions bancaries, els segurs, els contractes laborals i uns atres.

2. Cap de clausula d'estos actes privats no pot excloure o llimitar l'us de la llengua propia del territori.

3. En el territori de la propia comunitat llingüistica, tota persona te dret a dispondre en la seua llengua dels documents necessaris per a la realisacio de les operacions nomenades com ara impresos, formularis, checs, contractes, factures, rebuts, albarans, demandes i unes atres.

 

Articul 49

En el territori de la propia comunitat llingüistica, tota persona te el dret a usar la seua llengua en qualsevol tipo d'organisacions socioeconomiques: laborals, sindicals, patronals, professionals i gremials.

 

Articul 50

1. Tota comunitat llingüistica te dret a una presencia predominant de la seua llengua en la publicitat, la rotulacio, la senyalisacio exterior i en el conjunt de l'image del païs.

2. En el territori de la propia comunitat llingüistica, tota persona te dret a fruir en la seua llengua d'una informacio completa, tant oral com escrita, sobre els productes i servicis que proponen els establiments comercials ubicats en el territori, com les instruccions d'us, les etiquetes, els llistats d'ingredients, la publicitat, les garanties i unes atres.

3. Totes les indicacions publiques referents a la seguritat de les persones han de ser expressades a lo manco en la llengua propia de la comunitat llingüistica i en condicions no inferiors a les de cap atra llengua.

 

Articul 51

1. Tota persona te dret a usar la llengua propia del territori en les seues relacions en les empreses, establiments comercials i entitats privades i tambe a ser ates i correspost en esta llengua.

2. Tota persona te dret, com a client, consumidor o usuari, a ser informat, oralment o per escrit, en la llengua propia del territori en els establiments oberts al public.

 

Articul 52

Tota persona te dret a eixercir les activitats laborals o professionals en la llengua propia del territori, llevat que les funcions inherents al lloc de treball requerixquen l'us d'uns atres idiomes, com es el cas dels professors de llengües, els traductors o els guies turistics.

 

DISPOSICIONS ADICIONALS Preliminars

Primera

Els poders publics han de prendre totes les mides oportunes per a l'aplicacio dels drets proclamats en esta Declaracio en el seu ambit d'actuacio. Concretament, es necessari que s'habiliten fondos internacionals de soport a l'eixercici dels drets llingüistics en les comunitats visiblement mancades de recursos. Aixina mateix, els poders publics han de donar el soport necessari per a la codificacio, la transcripcio, l'ensenyança de les llengües de les diverses comunitats i la seua utilisacio en l'Administracio.

 

Segona

Els poders publics han de velar per a que les autoritats, les organisacions i les persones implicades siguen informades dels drets i els deures correlatius que se desprenen d'esta Declaracio.

 

Tercera

Els poders publics han de prevore, d'acort en les llegislacions vigents, les sancions derivades de la violacio dels drets llingüistics que recull esta Declaracio.

 

DISPOSICIONS FINALS Preliminars

Primera

Esta Declaracio propon la creacio del Consell de les Llengües en el si de les Nacions Unides. Correspon a l'Assamblea General de les Nacions Unides la creacio d'este Consell, la definicio de les seues atribucions, el nomenament dels seus membres i l'establiment de l'organisme de dret internacional que ha d'amparar les comunitats llingüistiques en l'eixercici dels drets reconeguts en esta Declaracio.

 

Segona

Esta Declaracio propugna i promou la creacio d'una Comissio Mundial dels Drets Llingüistics, de naturalea no oficial i de caracter consultiu, formada per representants d'ONGs i entitats de l'ambit del dret llingüistic.

Barcelona, juny de 1996

Text translated into Valencian by Albert Cuadrado

 

© AV Calpe, 2002.
Consultes sobre el SILM/Questions on the SILM, silm@racv.es
Ultima modificacio/Last update: 09-06-2002.