Vista la Declaracio universal dels drets humans de 1948, que en el preambul afirma la "fe en els drets humans fonamentals, en la dignitat i en el valor de la persona humana i en l'igualtat dels drets entre homens i dones"; i que en el seu articul segon establix que "tota persona te tots els drets i totes les llibertats" sense distincio de "raça, color, sexe, llengua, religio, opinio politica o una atra, orige nacional o social, posicio economica, naiximent o qualsevol atra condicio";

Vist el Pacte internacional dels drets civils i politics, de 16 de decembre de 1966 (articul 27), i el Pacte internacional dels drets economics, socials i culturals, del mateix, que en els seus preambuls postulen que el ser huma no pot ser lliure si no es creen les condicions que li permeten fruir tant dels seus drets civils i politics com dels seus drets economics, socials i culturals;

Vista la Resolucio 47/135, de 18 de decembre de 1992, de l'Assamblea General de l'Organisacio de les Nacions Unides, que adopta la Declaracio sobre els drets de les persones pertanyents a minories nacionals o etniques, religioses i llingüistiques;

Vists els convenis i declaracions del Consell d'Europa, com el Conveni europeu per a la proteccio dels drets humans i les llibertats fonamentals, de 4 de novembre de 1950 (articul 14); la Convencio del Consell de Ministres del Consell d'Europa, de 29 de juny de 1992, per la qual s'aprova la Carta europea sobre les llengües regionals o minoritaries; la Declaracio del Cim del Consell d'Europa, de 9 d'octubre de 1993, sobre les minories nacionals; i la Convencio marc per a la proteccio de les minories nacionals, del mes de novembre de 1994;

Vistes la Declaracio de Santiago de Compostela del PEN Club Internacional i la Declaracio, de 15 de decembre de 1993, del Comite de Traduccions i Drets Llingüistics del PEN Club Internacional sobre la proposta de realisar una conferencia mundial de drets lllingüistics;

Vist que en la Declaracio de Recife, en Brasil, de 9 d'octubre de 1987, el XXII Seminari de l'Associacio Internacional per al Desenroll de la Comunicacio Intercultural recomana a les Nacions Unides que prenguen les mides necessaries a fi d'adoptar i aplicar una declaracio universal dels drets lllingüistics;

Vista la Convencio numero 169 de l'Organisacio Internacional del Treball, de 26 de juny de 1989, relativa als pobles indigenes en països independents;

Vist que la Declaracio universal dels drets colectius dels pobles, de Barcelona, de maig de 1990, declara que qualsevol poble te dret a expressar i a desenrollar la seua cultura, la seua llengua i les seues normes d'organisacio i, per a fer-ho, a dotar-se de les propies estructures politiques, educatives, de comunicacio i d'administracio publica, en marcs politics diferents;

Vista la Declaracio final de l'Assamblea General de la Federacio Internacional de Professors de Llengües Vives en Pecs (Hongria), del 16 d'agost de 1991, que recomana que els drets lllingüistics siguen considerats com a drets fonamentals de l'individu;

Vist l'informe de la Comissio dels Drets Humans del Consell Economic i Social de les Nacions Unides, de 20 d'abril de 1994, relatiu al text provisional de la Declaracio dels drets dels pobles indigenes, declaracio en que els drets individuals es valoren a la llum dels drets colectius;

Vist el borrador de la Declaracio de la Comissio Interamericana dels Drets Humans sobre els drets dels pobles indigenes, aprovat en la sessio 1278, de 18 de setembre de 1995;

Atenent que la majoria de les llengües amenaçades del mon pertanyen a pobles no sobirans i que u dels principals factors que impedixen el desenroll d'estes llengües i acceleren el proces de substitucio lllingüistica son la manca d'autogovern i la politica d'estats que imponen la seua estructura politicoadministrativa i la seua llengua;

Atenent que l'invasio, la colonisacio i l'ocupacio, aixina com uns atres casos de subordinacio politica, economica o social, impliquen a sovint l'imposicio directa d'una llengua aliena o, si mes no, la distorsio de la percepcio del valor de les llengües i l'aparicio d'actituts llingüistiques jerarquisants que afecten a la llealtat llingüistica dels parlants; i atenent que, per estos motius, les llengües d'alguns pobles que han segut sobirans estan immerses en un proces de substitucio llingüistica a causa d'una politica que favorix la llengua dels antics poders imperials o colonials;

Atenent que l'universalisme s'ha de basar en una concepcio de la diversitat llingüistica i cultural que supere a l'hora les tendencies homogeneisadores i les tendencies a l'aïllament exclusivista;

Atenent que per a garantir la convivencia entre comunitats llingüistiques s´han de trobar uns principis d'orde universal que permetan assegurar la promocio, el respecte i l'us social public i privat de totes les llengües;

Atenent que diversos factors d'orde extrallingüistic (historics, politics, territorials, demografics, economics, socioculturals, sociollingüistics i d'actitut colectiva) generen problemes que provoquen la desaparicio, marginacio i degradacio de numeroses llengües, i que es necessari, per tant, que els drets llingüistics es plantegen des d'una perspectiva global, per a que es puguen aplicar en cada cas les solucions especifiques adequades;

entenent que fa falta una declaracio universal dels drets llingüistics que permeta corregir els desequilibris llingüistics de manera que assegure el respecte i el ple desenroll de totes les llengües i que establixca els principis d'una pau llingüistica planetaria justa i equitativa, com a factor fonamental de la convivencia social;

En concret, la situacio actual es caracterisa per:

Les amenaces que, en el moment actual, pressionen a les comunitats llingüistiques siga per no tindre autogovern, per una demografia llimitada o be parcialment o enterament dispersa, per una economia precaria, per una llengua no codificada o per un model cultural opost al predominant, fan que moltes llengües no puguen sobreviure i desenrollar-se si no es tenen en conte estos eixos fonamentals:

Per tot aixo, esta Declaracio partix de les comunitats llingüistiques i no dels estats, i s'inscriu en el marc de reforçament de les institucions internacionals capaces de garantir un desenroll sostenible i equitatiu per a tota l'humanitat, i te com a finalitat de alenar l'organisacio d'un marc politic de la diversitat llingüistica basat en la convivencia i en el respecte i el benefici reciprocs.

1. Esta Declaracio enten com a comunitat llingüistica tota societat humana que, assentada historicament en un espai territorial determinat, reconegut o no, s'autoidentifica com a poble i ha desenrollat una llengua comu com a mig de comunicacio natural i de cohesio cultural entre els seus membres. En la denominacio de llengua propia d'un territori es fa referencia a l'idioma de la comunitat historicament establerta en est espai.

2. Esta Declaracio partix del principi que els drets llingüistics son a l'hora individuals i colectius, i pren com a referent de la plenitut dels drets llingüistics el cas d'una comunitat llingüistica historica en el seu espai territorial, entes este no solament com a area geografica a on viu esta comunitat, sino tambe com un espai social i funcional imprescindible per al ple desenroll de la llengua. Es a partir d'este referent que es poden establir com a una gradacio o continuum els drets que corresponen als grups llingüistics aludits en el punt 5 d'este mateix articul i els de les persones fora del territori de la seua comunitat.

3. Als efectes d'esta Declaracio, s'enten que es troben tambe en el seu propi territori i pertanyen a una comunitat llingüistica les colectivitats que:

i. es troben separades del gros de la seua comunitat per fronteres politiques o administratives;

ii. estan assentades historicament en un espai geografic reduit, rodejats pels membres d'unes atres comunitats llingüistiques; o

iii. estan assentades en un espai geografic compartit en els membres d'unes atres comunitats llingüistiques d'historicitat semblant.

4. Als efectes d'esta Declaracio es consideren, tambe, com a comunitats llingüistiques dins del seu propi territori historic els pobles nomades en les seues arees de desplaçament o els pobles d'assentament dispers.

5. Esta Declaracio enten com a grup llingüistic tota colectivitat humana que compartix una mateixa llengua i que es troba assentada en l'espai territorial d'una atra comunitat llingüistica, pero sense una historicitat equivalent, com succeix en casos diversos com els immigrats, refugiats, deportats o els membres de les diaspores.

Articul 2

1. Esta Declaracio considera que, en els casos en que diferents comunitats i grups llingüistics concorren en un territori compartit, l'eixercici dels drets formulats en esta Declaracio s'han de regir pel respecte entre tots i dins de les maximes garanties democratiques.

2. A l'hora d'establir un equilibri sociollingüistic satisfactori, es dir, l'adequada articulacio entre els drets respectius d'estes comunitats i grups llingüistics i de les persones que ne formen part, hi ha que tindre en conte, a mes de la seua historicitat relativa i la seua voluntat expressada democraticament, factors que poden aconsellar un tracte reequilibrador, d'objectiu compensatori: el caracter forçat de les migracions que han conduit a la convivencia de les diferents comunitats i grups, o el seu grau de precarietat politica, socioeconomica i cultural.

Articul 3

1. Esta Declaracio considera com a drets personals inalienables, eixercibles en qualsevol situacio, els següents:

el dret a ser reconegut com a membre d'una comunitat llingüistica;

el dret a l'us de la llengua en privat i en public;

el dret a l'us del propi nom;

el dret de relacionar-se i d'associar-se en uns atres membres de la comunitat llingüistica d'orige;

el dret de mantindre i desenrollar la propia cultura;

i tots els atres drets de contingut llingüistic reconeguts en el Pacte internacional de drets civils i politics, de 16 de decembre de 1966, i el Pacte internacional de drets economics, socials i culturals, de la mateixa data.

2. Esta Declaracio considera que els drets colectius dels grups llingüistics, a mes dels establits per als seus membres en l'apartat anterior, tambe poden incloure, d'acort en les puntualisacions de l'articul 2.2:

el dret a l'ensenyança de la propia llengua i cultura;

el dret a dispondre de servicis culturals;

el dret a una presencia equitativa de la llengua i la cultura del grup en els mijos de comunicacio;

el dret a ser atesos en la seua llengua en els organismes oficials i les relacions socioeconomiques.

3. Els drets de les persones i els grups llingüistics anteriorment nomenats no poden representar cap d'obstacul a l'interrelacio i l'integracio d'estos en la comunitat llingüistica receptora, ni cap llimitacio dels drets d'esta comunitat o dels seus membres en la plenitud de l'us public de la llengua propia en el conjunt del seu espai territorial.

Articul 4

1. Esta Declaracio considera que les persones que es traslladen i s'establixen en el territori d'una comunitat llingüistica diferent de la propia tenen el dret i el deure de mantindre una relacio d'integracio. L'integracio s'enten com una socialisacio adicional d'estes persones de manera que puguen conservar les seues caracteristiques culturals d'orige, pero compartixen en la societat que les acull prou referencies, valors i conhortaments per a permetre un funcionament social global sense mes dificultats que les dels membres de la comunitat receptora.

2. Esta Declaracio considera, en canvi, que l'assimilacio -entesa com l'aculturacio de les persones en la societat que les acull, de tal manera que substituixquen les seues caracteristiques culturals d'orige per les referencies, els valors i els conhortaments propis de la societat receptora- en cap de cas no ha de ser forçada o induida, sino resultat d'una opcio plenament lliure.

Articul 5

Esta Declaracio es basa en el principi que els drets de totes les comunitats llingüistiques son iguals i independents de la consideracio juridica o politica de llengües oficials, regionals o minoritaries. L'us de designacions com llengua regional o minoritaria no es adoptat en este text perque, si be en algun cas el reconeiximent com a llengües minoritaries o regionals pot facilitar l'eixercici de certs drets, es freqüent l'us d'estes i uns atres determinatius per a restringir els drets d'una comunitat llingüistica.

Articul 6

Esta Declaracio exclou que una llengua pugua ser considerada propia d'un territori unicament pel fet de ser l'oficial de l'Estat o de tindre tradicio de ser utilisada dins d'este territori com a llengua administrativa o de certes activitats culturals.

1. Totes les llengües son l'expressio d'una identitat colectiva i d'una manera distinta de percebre i de descriure la realitat; per tant, han de poder fruir de les condicions necessaries per al seu desenroll en totes les funcions.

2. Cada llengua es una realitat constituida colectivament i esta en el si d'una comunitat que la torna disponible per a l'us individual, com a instrument de cohesio, identificacio, comunicacio i expressivitat creadora.

Articul 8

1. Totes les comunitats llingüistiques tenen el dret d'organisar i gestionar els propis recursos a fi d'assegurar l'us de la seua llengua en totes les funcions socials.

2. Totes les comunitats llingüistiques tenen el dret de dispondre dels mijos necessaris per a assegurar la transmissio i la proyeccio futures de la llengua.

Articul 9

Tota comunitat llingüistica te el dret de codificar, estandardisar, preservar, desenrollar i promoure el seu sistema llingüistic, sense interferencies induides o forçades.

Articul 10

1. Totes les comunitats llingüistiques estan iguals en dret.

2. Esta Declaracio considera inadmissibles les discriminacions contra les comunitats llingüistiques basades en criteris com ara el seu grau de sobirania politica, la seua situacio social, economica o en qualsevol atre criteri, aixina com el nivell de codificacio, actualisacio o modernisacio que han assumit les seues llengües.

3. En aplicacio del principi d'igualtat s´han de dispondre les mides indispensables per a que esta igualtat siga efectiva.

Articul 11

Tota comunitat llingüistica te el dret de fruir dels mijos de traduccio directa o inversa que garantixen l'eixercici dels drets arreplegats en esta Declaracio.

Articul 12

1. En l'ambit public, tota persona te dret a desenrollar totes les activitats en la seua llengua, si es llengua propia del territori a on residix.

2. En l'ambit personal i familiar tota persona te dret a usar la seua llengua.

Articul 13

1. Tota persona te el dret d'accedir al coneixement de la llengua propia del territori on residix.

2. Tota persona te dret al poliglotisme, i a coneixer i usar la llengua mes adequada per al seu desenroll personal o per a la seua mobilitat social, sense perjuï de les garanties establertes en esta Declaracio per a l'us public de la llengua propia del territori.

Articul 14

Les disposicions d'esta Declaracio no poden ser interpretades o utilisades contra qualsevol norma o practica mes favorable del regim intern o internacional a l'us d'una llengua dins del territori que li es propi.

Seccio II

Ensenyança

Articul 23

Seccio III

Onomastica

Articul 31

Seccio IV

Mijos de comunicacio i noves tecnologies

Articul 35

Seccio V

Cultura

Articul 41

Seccio VI

Ambit socioeconomic

Articul 47

DISPOSICIONS ADICIONALS

Primera

DISPOSICIONS FINALS

Primera

Esta Declaracio propon la creacio del Consell de les Llengües en el si de les Nacions Unides. Correspon a l'Assamblea General de les Nacions Unides la creacio d'este Consell, la definicio de les seues atribucions, el nomenament dels seus membres i l'establiment de l'organisme de dret internacional que ha d'amparar les comunitats llingüistiques en l'eixercici dels drets reconeguts en esta Declaracio.

Segona

Esta Declaracio propugna i promou la creacio d'una Comissio Mundial dels Drets Llingüistics, de naturalea no oficial i de caracter consultiu, formada per representants d'ONGs i entitats de l'ambit del dret llingüistic.

Barcelona, juny de 1996